[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.23.1″ _module_preset=”default” custom_margin=”0px||||false|false” custom_padding=”0px||||false|false” da_disable_devices=”off|off|off” global_colors_info=”{}” da_is_popup=”off” da_exit_intent=”off” da_has_close=”on” da_alt_close=”off” da_dark_close=”off” da_not_modal=”on” da_is_singular=”off” da_with_loader=”off” da_has_shadow=”on”][et_pb_row _builder_version=”4.21.0″ _module_preset=”default” custom_padding=”|4px||||” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.21.0″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/ArchDigest_NeelMorley9819_Gemmola_copy1.jpg” title_text=”ArchDigest_NeelMorley9819_Gemmola_copy %911% 93″ align=”center” _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Un dels llocs m\u00e9s destacats per observar el canvi d’actituds, tant en el pla social com del disseny, ha estat la cuina dom\u00e8stica. A l’\u00faltim segle, les tend\u00e8ncies en disseny de cuines han oscil\u00b7lat entre all\u00f2 \u00abdivertit i modern\u00bb i \u00abelegant i sobri\u00bb. Des de les est\u00e8rils porcellanes blanques dels anys 20 fins als penjadors de macram\u00e9 dels 70, la cuina era una representaci\u00f3 f\u00edsica de la psique nord-americana: un lloc de reuni\u00f3, un lloc on gaudir de la fam\u00edlia i tenir una sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a i comoditat. <\/p>\n
Ho vaig aprendre per les dolentes quan vivia en un pis sense cuina. Com que no cuinava gaire, al principi no li vaig donar import\u00e0ncia. Per\u00f2 no sabia que viure sense acc\u00e9s f\u00e0cil a una cuina -encara que nom\u00e9s sigui per preparar-te un caf\u00e8 i desconnectar-se als matins- \u00e9s un gran emprenyament. Despr\u00e9s de deixar aquest apartament, em vaig proposar trobar un lloc on realment pogu\u00e9s abra\u00e7ar la idea de fer el meu propi menjar. I va ser llavors quan vaig comen\u00e7ar a veure la cuina com alguna cosa m\u00e9s que un lloc per escalfar al microones una tassa de macarrons amb formatge: \u00e9s el cor de la llar. <\/p>\n
No \u00e9s f\u00e0cil mantenir una cuina: S’embruten! Les coses es descontrolen r\u00e0pidament. Per\u00f2 com m\u00e9s temps he passat a la meva, m\u00e9s he apr\u00e8s a voler-la. He comen\u00e7at a enfornar galetes ia preparar el sopar. Continuo vivint de lloguer, per\u00f2 fantasiejo amb treure alguns dels armaris de contractista i pintar-ho tot d’un divertit to verd. Fins aleshores viur\u00e9 a trav\u00e9s de les tend\u00e8ncies de disseny de cuines del passat gr\u00e0cies a cat\u00e0legs antics i anuncis d’electrodom\u00e8stics.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/1003471336.webp” title_text=”1003471336″ _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
A les d\u00e8cades de 1920 i 1930 es van comen\u00e7ar a abandonar les formes arrodonides, efusives i decoratives de finals de l’\u00e8poca victoriana i eduardiana per un estil m\u00e9s sobri i elegant. L’Art D\u00e9co va ser el m\u00e9s popular, sobretot en edificis p\u00fablics com els gratacels de Nova York. Tot i aix\u00f2, davant d’un disseny tan espectacular, els propietaris nord-americans van haver de trobar la manera d’aplicar els elements Art D\u00e9co a casa seva, que solien ser molt m\u00e9s modestes que l’edifici Chrysler.[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Durant aquest per\u00edode, les cuines van utilitzar m\u00e9s l’enrajolat, tant a terres com a parets. Igual que passava als banys, les rajoles mantenien les superf\u00edcies m\u00e9s netes perqu\u00e8 no eren absorbents com la fusta i podien netejar-se f\u00e0cilment. Els terres van oferir als propietaris l’oportunitat d’expressar l’Art D\u00e9co que duien a dins, amb l’aparici\u00f3 de les formes geom\u00e8triques. Els terres de lin\u00f2leum oferien l’oportunitat d’afegir una mica de dinamisme al que abans hauria estat una fusta dura avorrida: el cl\u00e0ssic tauler d’escacs era l’opci\u00f3 m\u00e9s popular, per\u00f2 a la d\u00e8cada de 1930, els dissenys colorits i angulosos es van posar m\u00e9s de moda. \u00abM?inspiro en la barreja de dissenys i en les atrevides opcions de color de l?\u00e8poca de l?Art D\u00e9co\u00bb, diu Sapna Aggarwal, dissenyadora i fundadora de Bungalowe, que treballa sovint amb cases d?estil Craftsman de l?era del 1920. <\/p>\n
Un dels components m\u00e9s buscats i estimats de les cuines dels anys 20 i 30 \u00e9s l’esmorzar. Els esmorzars, petits racons de la cuina sovint amb dos bancs encastats i una taula, eren els llocs de reuni\u00f3 perfectes per a les fam\u00edlies durant tot el dia, no nom\u00e9s al mat\u00ed. Durant molt de temps, les cuines es van considerar \u00abterreny de dones\u00bb, per\u00f2 a poc a poc les actituds van anar canviant. Aquesta divisi\u00f3 de l’espai va permetre que les cuines fossin alhora un lloc de treball i d’esbarjo, en lloc de limitar-se a menjar en un menjador adjacent.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/186607648.webp” title_text=”186607648″ _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Els interiors dels anys 40 eren sobris i minimalistes, tot i que no s’escatimaven detalls decoratius, com les cortines amb motius de guinga que adornaven la finestra sobre l’aig\u00fcera o els cachivaches com pots de galetes i cer\u00e0mica que omplien les prestatgeries encastades. El vermell cirera, el blau mar\u00ed, el groc mantega i el verd kelly ressalten sobre un fons blanc n\u00edtid, ja sigui en el paper pintat o en unes estovalles brodades. <\/p>\n
Mentre que el moviment Art D\u00e9co era progressista i avantguardista, la d\u00e8cada de 1940 va adoptar un enfocament decididament m\u00e9s tradicional. L’eleg\u00e0ncia de les parets i els terres de rajoles i els nous electrodom\u00e8stics, com el forn el\u00e8ctric Monarch i el frigor\u00edfic Gibson, arrodonit i llustr\u00f3s, es mantenien intactes. Es feia menys \u00e8mfasi en el crom futurista, i es veien motius m\u00e9s org\u00e0nics -com flors, fruites i galls- per tot arreu, des de les paneres fins a les estoretes.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/3246515.webp” title_text=”3246515″ _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Alguns dels estils m\u00e9s conservadors dels anys 40 van desapar\u00e8ixer quan les fam\u00edlies van poder finalment \u00abviure el somni americ\u00e0\u00bb. Amb l’arribada dels viatges espacials, els interiors es van inundar de l’estil de mitjan segle de l’Era At\u00f2mica, ple d’esclats d’estrelles, bumerans i patrons explosius d’asteriscs. Viv\u00edem en el futur, i aquests motius estaven presents a totes les cuines de mitjans de segle: armaris de fusta rossa, taulells de formica i tiradors de calaixos en forma de chevron. La tecnologia i els electrodom\u00e8stics m\u00e9s moderns tornaven a estar a l’avantguarda, no pas per guardar-los en armaris, sin\u00f3 per exhibir-los amb orgull. <\/p>\n
\u00abHi ha certes coses a la cuina de mitjans de segle que estan decididament en desacord amb les tend\u00e8ncies actuals, sobretot el desig de mostrar i emfatitzar la tecnologia, que avui dia s’evita en la mesura del possible\u00bb, diu Sarah Archer, experta en cuines vintage i autora de The Midcentury Kitchen: America’s Favorite. \u00abLa cuina de l’Era Espacial solia ser un aparador de ginys perqu\u00e8 eren una manera que els propietaris de classe mitjana demostressin que estaven a l’\u00faltima\u00bb. <\/p>\n
Les dones de la casa encara s’havien d’ocupar de tot, fins i tot de preparar el rostit per al sopar o l’\u00e0spic per dinar. No calia avergonyir-se de fer servir els artefactes m\u00e9s nous per preparar un \u00e0pat delici\u00f3s o, almenys, d’aspecte interessant. Els colors predominants a les cuines de mitjans de segle al\u00b7ludien no tan subtilment als valors familiars populars: el blau ou de pit-roig, el rosa nad\u00f3 i el groc assolellat contrastaven amb la fusta m\u00e9s \u00abnatural\u00bb dels armaris o les bigues vistes.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/img321.jpg” title_text=”img321″ _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Als anys setanta, els propietaris van deixar de centrar-se en els electrodom\u00e8stics i les innovacions tecnol\u00f2giques. En el seu lloc, la cuina era un lloc per relaxar-se amb els amics, bevent Tab i escoltant Three Dog Night en un 8 pistes. <\/p>\n
\u00abCrec que les cuines reflectien realment la personalitat dels seus propietaris en aquella \u00e8poca, i crec que tots estem d’acord que els anys 70 es poden considerar la d\u00e8cada m\u00e9s meravellosament cridanera de totes\u00bb, diu Elrod, l’artista i entusiasta del disseny que hi ha darrere de Mexakitsch.<\/p>\n
La combinaci\u00f3 de colors dominant als 70 era, sens dubte, un arc de Sant Mart\u00ed apagat de colors terrosos, per\u00f2 fins i tot en els seus tons apagats, destacaven entre les parets amb panells de fusta i els armaris a joc. Els propietaris afortunats poden trobar que algunes d’aquestes rel\u00edquies segueixen vives a les seves cuines: forns de paret encastats marrons com la col\u00b7lecci\u00f3 Coppertone de Hotpoint, cuines Frigidaire a (ho has endevinat) verd alvocat i frigor\u00edfics GE en aquest assolellat daurat de la collita. <\/p>\n
Seria gaireb\u00e9 impossible deixar de banda els matisos folkl\u00f2rics de les cuines dels 70 sense afegir-hi un toc de decoraci\u00f3 i estil personal. \u00abM?encanta l?\u00fas de plantes penjants i enfiladisses en aquella \u00e8poca\u00bb, afegeix Elrod. \u00abDe fet, estima que llavors hi hagu\u00e9s molts elements de cuina ‘suspesos’: em v\u00e9nen al cap els penjadors de plantes de macram\u00e9, els llums swag i els armaris flotants\u00bb. Com que gran part de la decoraci\u00f3 de les cuines no era est\u00e0tica, els propietaris podien infondre personalitat simplement obrint una finestra i deixant que el vent buf\u00e9s a trav\u00e9s d’un penjoll de macram\u00e9.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/2487933.webp” title_text=”2487933″ _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
El postmodernisme va comen\u00e7ar a cobrar impuls a la d\u00e8cada de 1980, i els interiors m\u00e9s de moda es van veure als apartaments tipus loft de ciutats metropolitanes com Los Angeles i Nova York. A mesura que la tecnologia avan\u00e7ava r\u00e0pidament, les cuines es dissenyaven per emfatitzar l’avantguarda i la nova intensitat de la gastronomia dom\u00e8stica. <\/p>\n
\u00abPer aix\u00f2, quan parlem de disseny industrial o d”alta tecnologia’, hi ha molt de crom, brillantor i acer inoxidable pel mig\u00bb, diu Rock Herzog, dissenyador d’interiors de Cocaine Decor. <\/p>\n
El caprici i la personalitat dels anys 70 s’han deixat de banda per donar pas a la sensual textura de l’acer raspallat reflectant, la pres\u00e8ncia i la serietat d’un gran frigor\u00edfic de porta francesa amb congelador de calaix inferior i accessoris de cuina que imbueixen les sensuals l\u00ednies del disseny itali\u00e0, com la il\u00b7luminaci\u00f3 de riel fixada. El crom, el cuir negre i els electrodom\u00e8stics d’alta tecnologia van cobrar protagonisme a les cuines postmodernes d’estil loft dels anys 80 i 90. \u00abT\u00e9 molt de sentit pensar en aquests materials en relaci\u00f3 no nom\u00e9s amb el que quedaria b\u00e9 en aquest tipus d’espai, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb el que estava disponible per utilitzar-lo\u00bb, afegeix Rock. L’elegant barreja de metalls brillants amb ma\u00f3 vist en brut va evitar que les cuines sembl\u00e9ssim massa recarregades o estirades.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/kelly-klein-house-3_copy.webp” title_text=”kelly-klein-house-3_copy” _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
A les d\u00e8cades de 2000 i 2010, les cuines es van ampliar: a mesura que augmentava la mida de les parcel\u00b7les i els habitatges, podien albergar molt m\u00e9s. Les illes, llocs de reuni\u00f3 de facto amb un ampli espai de taulell de cuina, permetien als ocupants triar entre passar l’estona a la taula de la cuina oa l’oasi cobert de granit. Durant un temps va semblar que l’acer inoxidable era l’\u00fanic color acceptable per als electrodom\u00e8stics de cuina, i encara que comen\u00e7aven semblant futuristes i brillants, sempre acabaven amb algun tipus d’abonyegament. Per\u00f2 b\u00e9, almenys el frigor\u00edfic dispensava gel i aigua! <\/p>\n
Potser fos la influ\u00e8ncia de Sota el sol de la Toscana, o simplement la romantitzaci\u00f3 de les cuines italianes en tons terracota. Fora quina fos la causa, es va produir un canvi massiu cap als tons de fusta natural (la majoria de roure color mel), de vegades real\u00e7ats per superf\u00edcies laminades de color crema o blanc trencat. Les ampolles decoratives amb oli d’oliva, pebrots en conserva i llimones s’exhibien juntament amb taulers d’anuncis d’inspiraci\u00f3 mediterr\u00e0nia fets amb suros de vi usats.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/www.studiogatto.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/AD0123_REATH_1-copy.webp” title_text=”AD0123_REATH_1 copy” _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.25.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Som el 2023 i no hem renunciat a totes les tend\u00e8ncies dels darrers 20 anys. Aix\u00ed que hi ha molt menys beix i marr\u00f3 i la inspiraci\u00f3 toscana, per\u00f2 vost\u00e8 estaria en dificultats per trobar una cuina de recent construcci\u00f3 sense una illa d’estil cascada: S\u00f3n elegants, sexys, normalment de marbre blanc, i sovint es combinen amb un llum penjant industrial minimalista. Algunes de les cuines m\u00e9s populars avui dia tendeixen m\u00e9s cap a la ruta de la granja moderna, amb forts contrastos de marbre blanc brillant amb ferratges de metall negre mat. <\/p>\n
A l’altre extrem de l’espectre de tend\u00e8ncies, he observat molta experimentaci\u00f3 amb colors com el groc i el verd, usos innovadors de fusta contraxapada o aglomerada de color clar i -per fi!- una volta als electrodom\u00e8stics de colors. Marques com Smeg i Samsung Bespoke us permeten prescindir de l’acer inoxidable i personalitzar la vostra cuina en tons divertits com el rosa flor de cirerer o el taronja mandarina.<\/p>\n
\u00abEl desig de color parla del canvi de la cuina com a espai de treball a una habitaci\u00f3 per viure, que es va consolidar a la postguerra i explica en part la necessitat de mostrar els utensilis de cuina de manera decorativa\u00bb, explica Sarah. \u00abAra que la gent anhela un aspecte m\u00e9s aerodin\u00e0mic i sobri, el color d’un electrodom\u00e8stic fa una declaraci\u00f3 i posa la cuina en un di\u00e0leg visual amb la resta de la casa que no dep\u00e8n de tenir un munt d’objectes i trastos desfets.\u00bb <\/p>\n
I per tallar amb tot all\u00f2 que pugui semblar massa antiquat, les idees de fa un segle tornen a apar\u00e8ixer a les cuines d’avui. \u00abRacons, moments d?humil intimitat\u00bb, diu la interiorista Hollie Velten, d?Spaces. \u00abSom grans fans de les banquetes, els petits encastats i els racons acollidors per convidar la interacci\u00f3 humana i l’experi\u00e8ncia al llarg de les etapes infantil i adulta\u00bb. <\/p>\n
Tant si prefereixes la teva cuina curull de color com en brillant escala de grisos, les cuines modernes celebren la llum del sol, permetent que grans finestrals portin l’exterior a l’interior i ajudin a fer que els teus microgreens creixin. Al cap ia la fi, el m\u00e9s important de la teva cuina \u00e9s que hi gaudeixis.[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Perqu\u00e8 el cor de la llar sempre est\u00e0 al servei de les mirades<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":58991,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[69],"tags":[],"class_list":["post-65300","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-disseny"],"yoast_head":"\n